Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Berguedà 2022
La recuperació econòmica a la comarca del Berguedà durant l’any 2021 s’evidencia amb l’evolució socioeconòmica positiva en la majoria d’indicadors de la comarca, tot i que amb sensibles diferències respecte el conjunt de la província i la resta de comarques. Respecte un any abans, el nombre d’aturats registrat descendeix el -20,9% (província -26,3%), ressaltant la caiguda entre els joves menors de 30 anys (-46,9%). La taxa d’atur se situa en el 10,4% (província 10,1%).
L’ocupació registrada resident augmenta (2,7%), però és al comarca de la província on ho fa de forma més moderada (província 3,4%). En canvi, els llocs de treball s’incrementen el 5,1%, la tercera comarca amb un major augment (província 4,0%), destacant el creixement en les activitats relacionades amb l’ocupació. És la comarca on creix més el treball assalariat (7,6%), tot i que el treball autònom també ho fa (1,2%). En termes empresarials, es mostra com la comarca més dinàmica, ja que el nombre d’empreses creix el 3,9% respecte l’any anterior.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2021
Població registrada resident a la comarca. IVT 2021
La comarca del Berguedà, amb Berga com a capital, està constituïda per 31 municipis, dels quals 30 pertanyen a la demarcació de Barcelona i 1 a la de Lleida. La seva superfície és de 1.129 km2 (només es té en compte els 30 municipis barcelonins, com es fa en tot aquest capítol), i representa el 14,6% de la superfície del conjunt de la demarcació.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2015-2021 (en percentatge)
El Berguedà compta amb 39.772 habitants l’any 2021, la segona comarca menys poblada de les dotze barcelonines. Respecte l’any 2020 la població es manté pràcticament idèntica, només es registra un descens de 2 persones. Cau la població menor de 16 anys (-0,4%), mentre els adults augmenten sensiblement (0,1%) i es manté estable el nombre de població de 65 anys i més (0,0%). La població amb nacionalitat espanyola augmenta un 0,1%, mentre que l’estrangera cau un -1,1%, destacant els romanesos (-7,9%) i els marroquins (-4,3%). Divuit municipis de la comarca han guanyat població en el darrer any, entre els quals destaca els increments d’Olvan i de l’Espunyola (16 cadascun d’ells), Cercs (40) i Casserres (48), que contrasten amb la caiguda del nombre d’habitants d’altres 11 municipis de la comarca, entre els que destaca Berga (-78).
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Berguedà 2021-2031 (en percentatge)
El sensible augment de població adulta a la comarca contraresta la pèrdua de població jove, mentre la població gran es mostra estable.
Gràfic 3
Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)
La comarca del Berguedà creix en termes d’ocupació (2,7%) per sotal conjunt de la demarcació (3,4%), és l’increment més baix entre totes les comarques.
La comarca del Berguedà ha experimentat un descens del el VAB del -10,9% l’any 2020, segons l’Anuari econòmic comarcal 2021, de BBVA (vegeu el gràfic 3). L’ocupació registrada de la població resident a la comarca s’incrementa el 2,7% l’any 2021, la comarca de la demarcació que ho fa amb menor intensitat. El major increment relatiu s’ha produït entre les persones de nacionalitat estrangera (10,7%). Per grups d’edats, els menors de 30 anys experimenten el creixement més intens (7,7%), i només el grup de 30 a 44 anys registra un mínim descens (-0,1%). Així, l’any finalitza amb 15.549 persones ocupades, 408 més que el 2020.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Berguedà (en percentatge)
L’atur registrat (vegeu el gràfic 5) a la comarca ha experimentat una evolució positiva durant l’any 2021, reduint-se en -472 persones aturades registrades, una variació anual del -20,9% (província -26,3%). El desembre de 2021 es comptabilitzen 1.787 aturats registrats, i la taxa d’atur se situa en el 10,4%, lleugerament per sobre de la del conjunt de la demarcació (10,1%).
L’evolució anual positiva entre els homes aturats (-28,0%) ha estat molt més intensa que entre les dones aturades (-14,9%). L’atur nacional cau el -18,8%, mentre que els aturats amb nacionalitat estrangera ho fa deforma més destacada (-29,9%). Tots els grups d’edat analitzats experimenten un descens de l’atur en major o menor mesura, amb els aturats menors de 30 anys encapçalant aquesta caiguda (-46,9%). Entre els grans sectors d’activitat, destaca el descens dels serveis en termes absoluts (-305) i de l’agricultura en termes relatius (-39,0%).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Berguedà (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Berguedà, 2021 (en percentatge)
La caiguda de l’atur al Berguedà l’any 2021 (-20,9%) ha estat més moderada que al conjunt de la província, i la taxa d’atur (10,4%) se situa lleugerament per sobre (província 10,1%).
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Berguedà, 2021 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Berguedà, 2021 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Berguedà, 2021 (en percentatge)
Vint-i-cinc dels trenta municipis guanyen ocupació resident, i només 2 tenen una taxa d’ocupació inferior al 60%. Vint-i-dos dels municipis veuen reduir el nombre d’aturats registrats, amb set municipis amb una taxa d’atur superior al 12%.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Berguedà, 2021 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Berguedà, 2021 (absoluts)
Un total de 34 subsectors econòmics del Berguedà han augmentat el nombre de llocs de treball, entre els que destaca: fabricació de cautxú i plàstic (61), serveis de menjar i begudes (68) i activitats relacionades amb l’ocupació (206). Entre els 26 subsectors que perden llocs de treball destaca el dels serveis socials amb allotjament (-33).
El nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) se situa en 11.452 en acabar l’any 2021, són 553 més que un any abans, una variació del 5,1%, esdevenint una de les tres comarques de la demarcació més dinàmica en generació de llocs de treball, i per sobre de l’evolució positiva del conjunt de la província (4,0%). L’augment s’ha produït tant en treball autònom (1,2%), però sobretot en treball assalariat (7,6%) on és la comarca que més creix en aquesta modalitat.
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
La variació interanual dels llocs de treball (vegeu el mapa 5) ha estat positiva en vint-i-dos municipis de la comarca, amb increments molts destacats a Castellar del Riu (27,6%), Gisclareny (133,3%) i la Quar (142,9%). Els creixements absoluts més importants s’han donat a Puig-reig (64) i a Berga (348). Només tres municipis registren lleugeres pèrdues de llocs de treball, concretament: Montmajor (-1,2%), Casserres (-2,6%) i Bagà (-8,5%).
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Berguedà, 2021 (en percentatge)
L’any 2021 ha suposat un increment dels llocs de treball a la comarca del 5,1% (1,2% autònoms, 7,2% assalariats). Alhora, és la comarca amb major variació d’empreses, del 5,4% (64).
En el cas de les empreses (comptes de cotització) el seu increment ha estat el més destacat entre totes les comarques de la demarcació, del 3,9% (64), més del doble que l’increment del conjunt de la província (2,3%). La xifra total d’empreses en finalitzar l’any 2021 ha estat de 1.247, que tot i l’important increment, encara no recupera les xifres anteriors a la pandèmia. Per subsectors, els creixements més notables s’han produït a les seus centrals i consultoria empresarial (6), els serveis de menjar i begudes (10) i a l’agricultura, ramaderia i caça (12).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Berguedà, 2021 (en percentatge)
20 municipis guanyen empreses al llarg de l’any 2021, destacant Bagà (6) i Berga (15). Només 4 municipis perden empreses en el mateix any.
A desembre del 2021 hi ha concedides 1.108 prestacions per desocupació, i respecte al 2020 la disminució ha estat de 145 prestacions. La taxa de cobertura arriba al 62,0%, 6,5 punts per sobre de la taxa que es donava un any abans, degut a la reducció en el nombre de persones aturades registrades durant aquest període, i està per sobre de la taxa del conjunt de la província (59,8%).
Durant l’any 2021 s’han signat un total de 10.583 contractes laborals a la comarca, que són 1.083 contractes més que l’any anterior, impulsat per l’augment de contractes al sector serveis. Com succeeix a la resta de comarques de la província, encara no s’ha recuperat els nivells de contractació previs a la crisi de la COVID. Per tipologia, la contractació indefinida creix de forma molt més marcada que la contractació temporal (46,2% i 7,3% respectivament).