Resum executiu
Informe econòmic local
Informe econòmic Berguedà 2024 (pendent)
El comportament dels indicadors socioeconòmics al Berguedà analitzats per l’any 2023 recullen una divergència en l'evolució, amb comportaments moderats respecte a la resta de comarques, i fins i tot negatius en alguns d’ells. L’atur és una de les poques excepcions, ja que presenta una evolució positiva, ja que cau el -0,9%, davant de l’estancament provincial (0,0%). És especialment rellevant la caiguda entre els homes (-4,7%), ja que creix entre les dones (1,8%). La taxa d’atur resultant és del 9,5%, sensiblement inferior a l’any anterior, però per sobre de la taxa de la província (9,1%).
L’ocupació registrada resident creix de forma moderada, l’1,6% (2,4% província). Tanmateix, els llocs de treball acceleren la seva caiguda fins al -1,5%, esdevenint la segona comarca amb un major descens, i en contraposició a l’increment de la demarcació (2,5%). La davallada és extensible en les dues modalitats de treball, l’assalariada i l’autònoma. El comportament negatiu també es dona en el teixit empresarial, que es redueix el -1,0%. L’activitat turística experimenta un lleuger repunt de l’oferta i de la demanda, que fan créixer la recaptació tributària (4%). Pel que fa al comerç, malgrat la caiguda d’establiments, augmenta la superfície de venda i la superfície mitjana dels establiments.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2023
Població registrada resident a la comarca. IVT 2023
La comarca del Berguedà, amb Berga com a capital, està constituïda per 31 municipis, dels quals 30 pertanyen a la demarcació de Barcelona i 1 a la de Lleida. La seva superfície és de 1.129 km2 (només es té en compte els 30 municipis barcelonins, com es fa en tot aquest capítol), i representa el 14,6% de la superfície del conjunt de la demarcació.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2017-2023 (en percentatge)
El darrer any 2023, la comarca es manté per sobre dels 40.000 habitants, aquest cop arriba als 40.347, 301 persones més que un any abans, que es tradueix en un increment del 0,8%, per sota del creixement de la província (1,4%), i situant-se com la comarca amb un increment més moderat entre les tretze comarques barcelonines. Experimenta una lleu caiguda de la població menor de 16 anys (-0,8%), el segon increment més baix de població de 16 a 64 anys (0,6%), i un increment moderat entre els majors de 64 anys (2,3%). La població amb nacionalitat espanyola registra una mínima disminució (-0,1%), mentre que l’estrangera augmenta de forma notable, el 9,1%, destacant la població de nacionalitat veneçolana (17,8%) i colombiana (57,9%). Tretze dels trenta municipis del Berguedà han crescut en població el darrer any, entre els quals destaca Gironella (27), Puig-reig (72) i Berga (219), mentre quinze municipis perden població, entre els quals destaca Bagà (-17).
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Berguedà 2023-2033 (en percentatge)
La comarca es consolida per sobre dels 40.000 habitants, amb un increment del 0,8%, que resulta el creixement més moderat entre totes les comarques de la província.
Segons l’Anuari econòmic comarcal 2023, de BBVA, el Berguedà experimenta un lleuger creixement del VAB l’any 2022, en concret de l’1,0% (vegeu el gràfic 3), lluny de l’increment a escala provincial (5,6%). En relació amb l’ocupació registrada de la població resident a la comarca, aquesta creix l’1,6% l’any 2023, per sota del ritme del conjunt de la província (2,4%), i esdevenint la tercera comarca amb un augment més moderat. L’augment de l’ocupació entre les dones (2,7%) és superior al registrat pels homes (0,6%). Cal remarcar que és la comarca on l’ocupació creix més entre la població amb nacionalitat estrangera (8,9%). També es dona aquesta situació en els grup d’edat de 45 a 54 anys (3,7%). En canvi, es redueix en el grup de 30 a 44 anys (-1,2%). Així, l’any finalitza amb 16.020 persones ocupades, 250 més que el 2022.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Berguedà (en percentatge)
El Berguedà creix en ocupació de forma moderada (1,6%) per sota del conjunt de la província (2,4%), però torna a registrar un important repunt de l’ocupació de persones estrangeres.
Igual que l’ocupació de persones residents, l’atur registrat (vegeu el gràfic 5) presenta una evolució positiva. En acabar l’any 2023 es comptabilitzen 103 persones aturades menys que un any abans, una davallada del -0,9%, mentre al conjunt de la província s’ha estancat (0,0%). Hi ha un total de 1.684 persones aturades registrades, amb una taxa d’atur del 9,5%, quatre dècimes per sobre de la taxa provincial (9,1%).
La caiguda de l’atur s’ha concentrat en els homes (-4,7%), amb la reducció més intensa entre totes les comarques, que contrasta amb l’increment de l’atur femení (1,8%). En el cas de la nacionalitat, la població amb nacionalitat estrangera ha patit un notable creixement (6,1%), davant la davallada entre la població nacional (-2,3%). Pel que fa als grups d’edat analitzats, cal destacar l’important augment entre els menors de 30 anys (11,3%) i el descens més gran entre totes les comarques al grup de 45 a 54 anys (-6,1%). Entre els grans sectors d’activitat, destaca el descens de la indústria (-6,7%), i l’augment entre les persones sense ocupació anterior (20,8%).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Berguedà (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Berguedà, 2023 (en percentatge)
L’atur davalla a un ritme moderat, i es redueix la taxa d’atur (9,5%), que es manté per sobre de la taxa provincial. La caiguda de l’atur s’ha concentrat entre els homes, enfront de l’augment de l’atur femení.
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Berguedà, 2023 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Berguedà, 2023 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Berguedà, 2023 (en percentatge)
Divuit dels trenta municipis guanyen ocupació resident, però encara hi ha tres amb una taxa d’ocupació inferior al 60%. L’atur s’ha reduït en catorze municipis de la comarca, però cap d’ell supera la taxa d’atur del 12%.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Berguedà, 2023 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Berguedà, 2023 (absoluts)
Vint-i-quatre subsectors econòmics del Berguedà han augmentat el nombre de llocs de treball, entre els quals destaca: serveis socials sense allotjament (20), activitats sanitàries (25) i activitats de seguretat i investigació (105). Per contra, vint subsectors perden llocs de treball, entre els quals destaca les activitats relacionades amb l’ocupació (-305).
A diferència de l’ocupació, el nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) ha experimentat un descens durant l’any 2023. És una de les dues comarques on es redueix el nombre de llocs de treball en un any. En acabar l’any hi havia 11.185 llocs de treball, 175 menys que un any abans, que suposa una caiguda del -1,5%. La comarca contrasta amb l’evolució positiva que es registra al conjunt de la província (2,5%). La baixada de llocs de treball està motivada principalment per la caiguda en la modalitat de treball assalariat (-2,1%), ja que la davallada del treball autònom és mínima (-0,1%).
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
Catorze municipis han patit una davallada en el nombre de llocs de treball (vegeu el mapa 5), i només augmenta en set municipis. En termes relatius les caigudes més intenses s’han donat a Guardiola de Berguedà (-18,2%), Sant Julià de Cerdanyola (-20,0%) i Castell de l’Areny (-33,3%). Però en termes absoluts s’han produït a Puig-reig (-40) i Berga (-65). A la banda contrària, els municipis que més han augmentat els llocs de treball han estat Vallcebre (9,1%), Fígols (50,0%) i Gisclareny (100,0%).
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Berguedà, 2023 (en percentatge)
És una de les dues comarques que perd llocs de treball (-1,5%), explicada principalment per la baixa del treball assalariat (-2,1%). Alhora, també perd teixit empresarial en aquest període (-1,0%).
En el cas de les empreses (comptes de cotització) manté un dinamisme negatiu, amb un ritme de decreixement del -1,0%, que difereix del lleuger augment de la província (0,3%). A la comarca hi ha 1.206 empreses en finalitzar l’any, 12 menys que l’any anterior. Per subsectors, els descensos més significatius són els del comerç a l’engròs (-4) i els serveis d’allotjament (-5). Alguns subsectors aconsegueixen augmentar el nombre d’empreses, especialment les activitats esportives i d’entreteniment i les activitats associatives (3 cadascun), i les activitats especialitzades de la construcció (4).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Berguedà, 2023 (en percentatge)
Cau el nombre d’empreses en onze municipis, destacant la Pobla de Lillet (-11). En canvi, deu municipis guanyen empreses, amb Bagà al capdavant (5).
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, l’any 2022 els 863 milions d’euros de volum de negoci de la comarca es distribueixen de la següent manera: el 8,9% (77 milions d’euros) procedeix del sector primari, el 42,5% (367 milions d’euros) de la indústria, l’11,1% (95,5 milions d’euros) de la construcció i el 37,5% (324 milions d’euros) dels serveis.
L’impacte de la pandèmia de la covid-19 en termes de facturació al Berguedà es va traduir en una disminució del 2,2% del 2019 al 2020. El 2021 la facturació es va recuperar a nivell prepandèmia amb un increment del 14,2%. El 2022 l’augment interanual ha estat de l’11,4%, molt inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (19,7%).
El mes de desembre de 2023 hi ha concedides 1.124 prestacions per desocupació a la comarca, que són 21 prestacions menys que un any enrere. La taxa de cobertura sobre la població aturada se situa en el 72,2%, 1,8 punts percentuals superior a la del conjunt de la província (70,5%). La reducció de l’atur registrat ha propiciat l’increment de la taxa de cobertura en 0,3 punts percentuals respecte al desembre de 2022 (71,9%).
Al llarg de l’any 2023 s’han registrat 9.229 contractes laborals a la comarca, que són 1.749 contractes menys que l’any 2022, impulsat per la caiguda de la contractació als sectors de la indústria i l’agricultura. El descens ha estat del -15,9%, sensiblement més intens que al conjunt de la província (-12,1%). La contractació temporal és la que ha davallat de forma més important (-23,0%), enfront de la lleugera davallada de la contractació indefinida (-2,9%).
Els indicadors d’oferta turística al Berguedà el 2023 presenten un creixement en habitatges d’ús turístic (HUT) de 231 places noves, i en turisme rural de 60, respecte al 2022. La resta de tipologies d’allotjament es mantenen estables.
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Berguedà
En demanda, el Berguedà arriba gairebé als 450.000 visitants amb 1,2 milions de pernoctacions. La tipologia d’allotjament més destacada a la comarca són els càmpings, amb quasi 1 milió de pernoctacions el 2023, que suposen el 80% de les pernoctacions comptabilitzades en les tres tipologies d’allotjament analitzades.
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Berguedà
El Berguedà ha recaptat 165.400 euros corresponents a la taxa turística del 2023, un 4% més que el 2022.
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Berguedà
Els càmpings al Berguedà assoleixen gairebé el milió de pernoctacions el 2023, i suposen el 80% de les pernoctacions totals de la comarca.
En relació amb el comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2023 hi havia un total de 519 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 66.965 m². Això suposa una davallada respecte a l’any 2021 d’un -12,0% en el nombre d’establiments i un augment d’un 5,4% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 12,89 establiments per cada 1.000 habitants, 1,9 dècimes menys que l’any 2021, i 1.663 m² per cada 1.000 habitants, 4,7% més. La superfície mitjana per establiment se situa en 129 m², 21 m² més que el 2021, un increment d’un 19,4%, el segon més elevat entre les comarques barcelonines.
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
És la segona comarca amb una caiguda més important en establiments comercials, tot i augmentar la superfície. La valoració de l’oferta comercial és bona (6,51), però per sota del conjunt de la província.
L'enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca 2019, recull que la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és d’un 6,51 sobre 10 (quan la mitjana provincial és del 7,15). Comparativament, el Berguedà presenta bona capacitat de retenció per a l’equipament de la llar. Pel que fa a l’Índex d’atracció i pèrdues, s’observa una bona atracció i contenció de la despesa dins dels municipis que conformen la comarca, per als productes quotidians i equipament de la llar. L’excepció radica en els productes d’equipament de la persona, el qual és del 55,36%. Cal destacar que per l’equipament de la llar, l’oferta comercial presenta comparativament una molt bona capacitat de retenció de compra respecte a les altres comarques de la demarcació.