Quadre cronològic
14 de febrer de 1881
La Secció de Foment de la Diputació Provincial de Barcelona crea l’Escola Provincial de Tall, agregada a l’Escola Normal de Mestres i ubicada als baixos del número 49 de la Ronda de Sant Antoni.
1883
Carme Ruiz i Alá és nomenada directora de l’Escola Provincial de Tall.
1888
L’Escola Provincial de Tall participa en l’Exposició Internacional de Barcelona.
1889
Mercè Carbonell Pañella substitueix Carme Ruiz i Alá al capdavant de l’Escola Provincial de Tall.
1890
Carme Ruiz i Alá mor de febre tifoide. És substituïda per Mercè Carbonell.
1893
Mercè Carbonell esdevé directora de l’Escola Provincial de Tall per concurs oposició.
Retrat de Mercè Carbonell Pañella, c. 1905. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.3199)
1899
L’Escola Provincial de Tall n’aprova el reglament
1910
S’inicien contactes entre l’Escola de la Dona i l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.
1913
S’instal·la el primer enllumenat elèctric als locals de l’Escola Provincial de Tall de la Ronda de Sant Antoni.
1914
L’Escola Provincial de Tall canvia el nom per Escola de Tall.
1917
Maria Fath Camps substitueix Mercè Carbonell com a directora de l’Escola de Tall.
14 de juliol 1918
L’Escola de Tall canvia de nom per Escola Professional per a la Dona i canvia la seva ubicació al carrer de la Ciutat número 7. Deixa de dependre de l’Escola de Magisteri.
1919
Maria Fath Camps és nomenada directora de l’Escola Professional per a la Dona.
Retrat de Maria Fath, c. 1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.3200)
8 d’abril de 1920
La Mancomunitat es fa càrrec dels Serveis d’Educació de la Diputació provincial, i l’Escola Professional per a la Dona passa a dependre del Departament d’Ensenyament del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.
AGDB. L’obra realitzada: anys 1914-1923. Mancomunitat de Catalunya. 1923, pàg. 268. Dibuix del recinte de la Universitat Industrial fet amb motiu de l’Exposició General Escolar de 1920.
1922
L’Escola de Tall es trasllada al carrer Elisabets número 12, baixos.
1924
Es prohibeix l’ús del català a l’Escola Professional per a la Dona. Depuració de Concepció Farran.
1928
L’Escola Professional trasllada la seu al carrer del Bisbe, l’antiga Casa dels Canonges.
Projecte de restauració de la Casa dels Canonges, carrer de la Pietat, 1927. Autoria: Jeroni Martorell i Terrats. Fons: Catàleg Monumental del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. (CAT AGDB R.001057)
1933
Mor Mercè Carbonell.
1935
L’octubre d’aquest any es reorganitza l’Escola amb total independència de l’Escola Professional per a la Dona i de la Secció d’Ensenyament Domèstic, cadascuna amb un organigrama propi i amb les seves direccions respectives.
3 de setembre 1936
Fusió de la Secció d’Ensenyament Domèstic de la Generalitat de Catalunya (amb els ensenyaments de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona) i de l’Escola Professional per a la Dona sota el nom d’Escola Professional per a la Dona. L’Escola es trasllada la seu al carrer de Sant Pere més Baix.
1936
Concepció Farran és nomenada directora de l’Escola Professional per a la Dona.
1939
Es reinaugura l’Escola Professional per a la Dona sota el nom d’Escuela Profesional para la Mujer. Maria Fath torna a ser nomenada directora de l’Escola i aquesta passa a dependre de Cultura i de la Secció de Foment de la Diputació Provincial.
1941
L’Escola Professional per a la Dona disposa d’una sucursal al convent de monges de l’Asil Sagrat Cor al carrer d’Aldana, de Barcelona.
1944
Carmen Isern és designada cap d’estudis.
1945
Maria Fath es jubila com a directora de l’Escuela Profesional para la Mujer i es produeix el sobtat cessament de Carmen Isern; Montserrat Sindreu, fins aleshores professora de l’Escola, n’esdevé directora interina.
1946
Es convoquen unes oposicions a la direcció, que guanya Montserrat Sindreu.
1946
Montserrat Sindreu és nomenada directora de l’Escuela Profesional para la Mujer.
Montserrat Sindreu, al centre, amb dues alumnes de l’Escola Professional, 1975. Autoria desconeguda. Fons: Escola de la Dona. (CAT AGDB Maternitat-Cambra 4)
1947
L’Escola Professional aprova un nou reglament provisional. L’Escola arriba al límit de la seva capacitat, fins al punt que es rebutgen nombroses sol·licituds de matrícula.
1949
S’inaugura una segona sucursal de l’Escola Professional per a la Dona, en règim nocturn al barri de la Bordeta, Sants.
1956
L’Escola Professional per a la Dona passa a la Secció d’Educació, Esports i Turisme de la Diputació.
1966-1967
S’introdueixen les classes de català a l’Escola Professional amb més de set-centes alumnes inscrites.
1970
S’exhaureix la cessió a la Secció Femenina dels locals de Sant Pere Més Baix, números 7 i 9, i el president de la Comissió d’Educació anuncia els plans per a un nou trasllat de l’Escola Professional que en aquell moment no arriba a fer-se realitat
1975
L’Escola Professional retorna a l’Àrea de Cultura i Educació de la Diputació.
1976
El 25 de juny l’Escola Professional recupera la seva denominació catalana.
1977
Es produeix el reconeixement definitiu de l’Escola Professional com a centre de formació professional i l’adscripció oficial a l’Institut Politècnic Nacional Escola del Treball de Barcelona.
1980
Montserrat Sindreu es jubila i és substituïda interinament per Montserrat Betriu.
1982
Eulàlia Cutxí és designada directora de l’Escola.
1983
Centenari de l’Escola Professional per a la Dona.
Commemoració del Centenari de l’Escola de la Dona, 13 de juny de 1983. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 34938)
Inauguració de l’exposició pel Centenari Escola Professional Dona, 13 de juny de 1983. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.34940)
Inauguració de l’exposició pel Centenari Escola Professional Dona, 13 de juny de 1983. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.34941)
S’inicia l’extinció dels ensenyaments reglats. S’adopta un nou pla d’estudis basat en departaments: Arts Aplicades, Moda, Turisme i Hostaleria i Artesanies, que amb diferents reformes i enfocaments està vigent encara avui; també comencen a incloure’s noves matèries que, com la informàtica, són una resposta a les demandes de la societat. Montserrat Betriu torna a la direcció a causa de la greu malaltia d’Eulàlia Cutxí. S’obre la matrícula als homes i s’adopta l’extinció dels ensenyaments reglats.
1984
Maria Peña i Raso esdevé directora de l’Escola Professional.
1987
Marta Roca esdevé directora de l’Escola Professional. S’aprova un nou pla d’estudis.
1990
Glòria Arpa esdevé directora de l’Escola.
1991
Clara Miret esdevé directora de l’Escola. Se celebra el 110è aniversari.
1993
Núria Martí esdevé directora de l’Escola.
1997
Carme Oñate esdevé directora de l’Escola. L’Escola es trasllada a la plaça de Pere Coromines, al bell mig del Raval, com a conseqüència de la resolució dels acords de cessió de la Casa dels Canonges, que passa a la Generalitat com a residència oficial del president. La Diputació de Barcelona crea l’Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat, que depèn directament de presidència; l’Escola continua depenent de l’Àrea d’Educació.
2000
Marta Campañà esdevé directora de l’Escola.
2003
L’Escola canvia d’òrgan i passa a l’Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat, que depèn directament de l’Àrea de Presidència. L’Escola afronta un nou trasllat, aquest cop a les darreres plantes de l’Espai Francesca Bonnemaison —EFB— al carrer de Sant Pere Més Baix, números 7 i 9. Dolors Vinyoles esdevé directora de l’Escola, que passa a denominar-se Escola de la Dona
24 de febrer de 2004
Inauguració de l’Espai Francesca Bonnemaison.
Inauguració Espai Francesca Bonnemaison. Fons: Gabinet de Premsa i Comunicació
Inauguració Espai Francesca Bonnemaison. Fons: Gabinet de Premsa i Comunicació
2007
Antoni Ribas i Galobardes esdevé el primer home en ser nomenat director de l’Escola.
2008
L’Escola de la Dona celebra el 125è aniversari.
Celebració 125 aniversari. Fons: Protocol Diputació de Barcelona
2013
L’Escola de la Dona celebra el 130è aniversari.
Celebració 130 aniversari. Fons: Protocol Diputació de Barcelona
Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona
28 de març 1909
Fundació de la Biblioteca Popular de la Dona a la parròquia de Santa Anna.
13 de novembre 1909
Inici de les obres per traslladar Biblioteca Popular de la Dona al carrer Elisabets número 12, en unes dependències de la Casa de Misericòrdia.
5 de març 1910
Biblioteca Popular de la Dona canvia el nom per Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.
1917
L’Institut de Cultura compra una casa al carrer Sant Pere més Baix número 7, per instal·lar la nova seu.
8 octubre 1922
Inauguració del nou local de Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona al carrer Sant Pere més Baix número 7.
1934
Celebració del 25è aniversari de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona.
Maig de 1935
Primer número de la revista mensual Claror, publicació de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.
Juny de 1936
Darrer número de la revista Claror.
3 de setembre 1936
La Generalitat de Catalunya confisca l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i tanca la biblioteca. Fusió de la Secció d’Ensenyament Domèstic de la Generalitat de Catalunya (amb els ensenyaments de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona) i de l’Escola Professional per a la Dona sota el nom d’Escola Professional per a la Dona. L’Escola es trasllada la seu al carrer de Sant Pere més Baix.
1937
La Biblioteca de l l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona s’obre al públic femení. Fins aleshores només podien tenir accés les sòcies de l’Institut.
1941
Signatura de cessió de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona a la Diputació de Barcelona. Amb tots els béns i l’immoble. Canvia el seu nom per Instituto de Cultura para la Mujer.
13 d’octubre de 1949
Mor de Francesca Bonnemaison.
1963
La Biblioteca del Instituto de Cultura para la Mujer s’obre a tot el públic. Fins aleshores només tenien accés les dones i les criatures.
24 de febrer de 2004
Inauguració de l’Espai Francesca Bonnemaison
Inauguració Espai Francesca Bonnemaison. Fons: Gabinet de Premsa i Comunicació